CISTELLA (0) | 0 €
No hi ha quaderns en la cistella

Amb bona lletra

La dislèxia a l’aula i la relació que té amb el fracàs escolar

La dislèxia a l’aula i la relació que té  amb el fracàs escolar
10. Març. 2016
La dislèxia a l’aula i la relació que té amb el fracàs escolar

La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge que afecta els processos de lectura i escriptura. En moltes ocasions, la dislèxia no es detecta, sol passar desapercebuda i, com a conseqüència, tampoc no es tracta adequadament, de manera que dóna lloc a elevats índexs de fracàs escolar. 

La dislèxia

Imaginem que intentem llegir un text o una simple frase i les lletres comencen a moure’s, canvien de lloc i de posició, ens resultaria molt difícil comprendre cada paraula i molt més encara el text complet. Ocorre una cosa semblant en la ment d’un nen o nena amb dislèxia quan intenta llegir o escriure.

La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge de tipus específic i de causes neurobiològiques. Es manifesta en dificultats per a la lectura i l’escriptura i afecta la comprensió, el raonament i l’aprenentatge. Els infants amb dislèxia tenen una manera de processar la informació diferent i, per tant, els mètodes tradicionals no solen ser efectius per al seu aprenentatge.

 

La dislèxia a l’aula

Tradicionalment, tant els mètodes de presentació dels continguts, com els mètodes d’avaluació d’aquests es basen en el llenguatge escrit i en molt poques ocasions hi ha lloc per a altres vies de presentació o avaluació dels aprenentatges. Els infants amb dislèxia sovint troben grans barreres derivades d’aquests mètodes tradicionals. Tots tenim clar que un infant amb un problema de vista necessita ulleres per a veure la pissarra; però no ho tenim tan clar en l’infant amb dislèxia, que necessita atenció específica i una estimulació que li faci possible superar les dificultats.

L’infant amb dislèxia té unes necessitats educatives específiques que s’han de considerar i atendre a l’aula. Quan no les atenem, estem condemnant el xiquet al fracàs.

 

Relació de la dislèxia amb el fracàs escolar

La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge, però no és una incapacitat per a aprendre. Tenir dislèxia no implica una capacitat o habilitat inferior, ni de bon tros. La dislèxia implica una manera diferent de processar la informació que pot, i sol, dificultar l’aprenentatge. La relació de la dislèxia amb el fracàs escolar no és directa, sinó determinada per l’atenció que se’n fa. Si donem resposta a les necessitats de l’alumnat amb dislèxia, no té per què haver-hi fracàs escolar. En resum, podem assenyalar que:

  • La dislèxia no és la causa del fracàs escolar; sí que ho és l’absència d’atenció a les necessitats o una atenció inadequada.
  • Per tant, el fracàs escolar no està vinculat a la dislèxia, sinó a un mètode inadequat per a l’alumnat amb dislèxia.

La tasca d’educadors i centres educatius ha de ser la de proporcionar els mitjans, recursos i mètodes necessaris perquè els xiquets i les xiquetes amb dislèxia puguin desenvolupar estratègies d’aprenentatge adequades a les seves característiques que els permetin avançar en el seu aprenentatge. 

Com s’ha d’atendre la dislèxia a l’aula per a evitar el fracàs escolar

1. Dedica més temps i reforç a les activitats de lectura i escriptura. Per a fer-ho, pots utilitzar materials o activitats diferents: matrius de lletres, buscar lletres específiques, anàlisi dels sons dels diferents grups de lletres, canviar lletres i buscar sons nous, etc.

2. Explica’ls en què consisteix la dificultat que tenen i evita perjudicar la seva autoestima.

3. Quan els ensenyis una paraula nova, acompanya el so amb l’escriptura de la paraula. Ensenya’ls com s’escriu i com sona cada paraula, especialment amb paraules més difícils o tècniques.

4. Anima’ls perquè dediquin temps a la lectura i tractin de comprendre el missatge del text. Començarem per frases i, progressivament, de manera gradual, anirem augmentant el nivell: de frases a paràgrafs i de paràgrafs a textos. El més important és que entenguin el que llegeixen.

5. Utilitza altres vies alternatives per a presentar els continguts: una pel·lícula, cançons, aprenentatge cooperatiu, exploració i experimentació.

6. Respecta les seves característiques i deixa’ls temps perquè adquireixin els aprenentatges. De vegades poden tardar una mica més.

7. Utilitza el reforç positiu cada vegada que assoleixin un objectiu i anima’ls a seguir avançant.

8. Ensenya’ls a aprendre dels seus errors. En lloc de renyar-los perquè s’equivoquen sempre en el mateix o per no adonar-se’n, ajuda’ls a trobar l’error i a aprendre’l.

9. Evita pressions innecessàries que només contribueixen a generar tensió en l’aprenentatge i amb això n’obstaculitzem el progrés.

10. Evita comparar, jutjar i criticar l’infant. Cadascú té la seva manera d’aprendre i no hi ha una que sigui millor o pitjor que l’altra, només són diferents. 

Celia Rodríguez Ruiz

Psicóloga y Pedagoga

--

Si t'interessen més articles subscriu-te al nostre butlletí mensual. > Subscriure'm <

Segueix-nos també en InstagramFacebook i Twitter

D’altres articles que potser us interessin:

< Torna al blog