CISTELLA (0) | 0 €
No hi ha quaderns en la cistella

Amb bona lletra

Les intel·ligències múltiples a l’aula

Les intel·ligències múltiples a l’aula
14. Abr.. 2016
Les intel·ligències múltiples a l’aula

Tots tenim diferents capacitats i destaquem més i millor en algunes habilitats que en altres. A l’aula, cada nen i nena és diferent, no només físicament, sinó també la seva manera de pensar, de sentir, de ser és diferent; cada cervell és únic i singular. D’acord amb aquesta idea, el neuropsicòleg Howard Gardner i el seu equip inicien una investigació que esdevé la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, que s’exposa el 1983, que demostra l’existència de vuit tipus d’intel·ligències que donen lloc a diferents maneres d’aprendre i ha comportat una autèntica revolució en el terreny educatiu. Assumir l’existència de les intel·ligències múltiples implica assumir que no tots pensen igual i, per tant, no tots aprenen igual.

Les intel·ligències múltiples

Howard Gardner i el seu equip van exposar la Teoria de les Intel·ligències Múltiples en la dècada dels vuitanta. Segons aquesta teoria:

  • Hi ha vuit tipus d’intel·ligències o capacitats:

1. Intel·ligència verbal i lingüística. És la capacitat de dominar el llenguatge oral i escrit.

2. Intel·ligència logicomatemàtica. Fa referència a la capacitat d’utilitzar els nombres i raonar adequadament.

3. Intel·ligència espacial. Fa referència a la capacitat de veure, observar, entendre i plasmar les nocions espacials.

4. Intel·ligència cinètica i corporal. És el tipus d’intel·ligència relacionada amb el domini i el control del cos, amb la destresa en els moviments.

5. Intel·ligència musical. Capacitats relacionades amb el talent musical.

6. Intel·ligència interpersonal. Capacitat de comprendre els altres i interaccionar-hi.

7. Intel·ligència intrapersonal. Fa referència a la capacitat de comprendre’s un mateix.

8. Intel·ligència naturalista. És la capacitat per a entendre i relacionar-se amb la naturalesa.

  • La intel·ligència és un factor dinàmic, modificable, que pot canviar al llarg de la vida.

Les intel·ligències múltiples a l’aula

Els postulats d’aquesta teoria van generar ràpidament una revolució en el món de l’educació. La intel·ligència deixava de ser un factor general únic i estàtic, passen a considerar-se les diverses maneres de pensar i la possibilitat d’estimular i potenciar les capacitats i es deixen enrere les etiquetes determinants i injustes sobre els i les alumnes.

Implicacions educatives de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples

  • La teoria de Gardner i el seu equip va significar la demostració d’una cosa que molts educadors ja suposaven: no tots els i les alumnes aprenen de la mateixa manera i, per tant, no tots els mètodes d’ensenyament són vàlids per a tots.
  • La necessitat d’una educació individualitzada que pugui donar resposta a les necessitats de tots els nens i les nenes queda de manifest.
  • A més, les intel·ligències múltiples desterren la concepció tradicional de quocient intel·lectual i del seu valor estàtic. Afirmar que la intel·ligència es pot fomentar i desenvolupar comporta la necessitat de donar resposta a les necessitats de cadascun per a impulsar el seu desenvolupament intel·lectual.
  • La Teoria de les Intel·ligències Múltiples implica canviar el mètode d’ensenyament, modificar les aules i desterrar les classes magistrals on el docent exposa els continguts, de manera que es dóna pas a les aules com a experiències d’aprenentatge.


Photo © Danielle MacInnes

Com podem potenciar el desenvolupament de les intel·ligències múltiples a l’aula?

Potenciar el desenvolupament dels vuit tipus d’intel·ligències a l’aula és una necessitat que ens permetrà impulsar el desenvolupament dels nostres nens i les nostres nenes.

  • Esbrinant la intel·ligència dominant de cada nen i nena. Saber quina és la manera de pensar i d’aprendre de cadascun ens permet afavorir el seu aprenentatge, poder oferir els recursos i les orientacions adequades per a cada alumne. Per a això, és molt útil elaborar el perfil d’intel·ligències múltiples; mitjançant l’observació i algunes preguntes podem saber com pensen.
  • Canviant l’aula i la metodologia de les classes. La idea és transformar l’aula en un espai amb diversos racons d’experiències d’aprenentatge. Així, per exemple, per a cada contingut podem fer racons on puguin llegir o escriure, cantar, moure’s o fabricar alguna cosa, dibuixar, buscar lleis naturals, liderar equips, meditar, etc. Cada alumne podrà moure’s pels diferents racons, provar les diferents alternatives i triar aquella que potenciï el seu aprenentatge.
  • Creant experiències d’aprenentatge col·laboratiu o en grup. D’aquesta manera permetem que cada membre del grup s’encarregui d’alguna cosa, d’allò que se li doni més bé.
  • Utilitzant les possibilitats de les TIC per a adequar l’ensenyament a cada nen o nena. Les noves tecnologies han comportat un recurs molt útil per a atendre a la diversitat i oferir un ensenyament individualitzat.
  • Respectant el ritme i la manera d’aprendre de cadascun. L’aprenentatge vertader, l’aprenentatge significatiu, és aquell que construeix el que aprèn i per a fer aquesta construcció cal que cadascú es faci responsable del seu procés, hi dediqui el seu temps i explori segons els mitjans que tingui. 

Psicóloga y Pedagoga

----

Foto © Angelina Litvin

Si t'interessen més articles subscriu-te al nostre butlletí mensual. > Subscriure'm <

Segueix-nos també en InstagramFacebookTwitter

D’altres articles que potser us interessin:

< Torna al blog