CISTELLA (0) | 0 €
No hi ha quaderns en la cistella

Amb bona lletra

SHARE:
4 claus per a detectar i prevenir l’assetjament escolar
20. Abr.. 2016
4 claus per a detectar i prevenir l’assetjament escolar

L’assetjament escolar és una realitat dramàtica cada vegada més freqüent als nostres centres escolars. La presa de consciència de la gravetat d’aquest tipus d’actes i que es reconegui com un tipus de maltractament entre menors han fet possible que es desperti una alerta social davant l’assetjament escolar. No obstant això, a pesar de l’alarma que desperta l’assetjament, i a pesar dels esforços per a frenar la violència a les aules, els casos d’assetjament no cessen i les conseqüències són cada vegada més alarmants. L’assetjament escolar és un problema social que ens afecta tots i del qual tots en som responsables; així doncs, acabar amb l’assetjament escolar és una necessitat social. Per a això, és fonamental detectar-lo a temps, abans que es converteixi en una tortura per a les possibles víctimes i prevenir-ne l’aparició, en lloc de tractar-lo quan ja ha aparegut.

La problemàtica de l’assetjament escolar

L’assetjament escolar és un acte que engloba, o pot englobar, diferents tipus de violència: física, verbal, psicològica i social; a través de diferents actes com ara cops, insults, amenaces, aïllament social, etc. fins que s’arriba a convertir en una vertadera tortura per a les víctimes.

La víctima de l’assetjament escolar s’enfronta cada dia a una realitat cruel de la qual no sap escapar, de la qual no se’n pot lliurar, i fins i tot arriba a avergonyir-se’n i a ocultar-la. Experimenta un atac constant i sense sentit contra la seva persona que li fa sentir una barreja de temor i desesperança i que, a poc a poc, li mina l’autoestima i els recursos, fins que queda anul·lada quasi per complet.

La importància de la detecció i la prevenció de l’assetjament escolar

L’assetjament escolar comença lentament, comença amb petits actes, bromes pesades, comentaris de mal gust, una burla aparentment innocent. Aquests actes s’estenen i s’incrementen en intensitat i freqüència, fins que es converteixen en un acte de maltractament i fustigació que suposa una tortura per a les víctimes, que viuen amb ansietat, temor, frustració i impotència. Llavors és quan la víctima ja no pot més, quan explota i ens adonem que hi ocorre alguna cosa dolenta i pretenem ajudar.

És fonamental comprendre això, actuar davant l’assetjament escolar i detectar-ne les primeres manifestacions i prevenir-lo abans que es converteixi en una tortura que mini la víctima. Quan s’ha estès l’assetjament, les seqüeles poden ser molt greus i difícils de tractar, d’aquí la importància de frenar l’assetjament escolar des dels orígens.

Claus per a detectar i prevenir l’assetjament escolar

L’assetjament escolar és una realitat que pateix la llei del silenci, que impera a les aules i als patis escolars. Tant els assetjadors com les víctimes i els testimonis oculten els actes d’assetjament i mantenen el silenci. Per això, pot semblar complicat detectar-lo i cert és que, de vegades, és molt difícil delimitar-lo amb claredat. No obstant això, no es tracta de delimitar-lo i identificar els actes específics i els protagonistes directes, sinó de lluitar contra la violència i el maltractament. Les claus per a això estan en una actuació ja no específica, sinó global.

1. En primer lloc, hem de prestar atenció a tot acte, per petit que sigui, que comporti una falta de respecte cap a qualsevol alumne o alumna i condemnar-lo. No hem de deixar passar les bromes de mal gust o les burles, sovint pensem que són coses de nens, però poden significar l’inici de l’assetjament i impliquen l’assumpció d’uns valors i una cultura basats en la falta de respecte i fustigació. És a dir, cada vegada que no condemnem aquests actes, els transmetem que les faltes de respecte s’accepten i no es condemnen.

2. Prestar atenció especial a determinades situacions i alumnes. Qualsevol canvi pot ser un senyal d’alarma: pitjors qualificacions, faltes freqüents a classe, pèrdua o deteriorament de material escolar i objectes personals, desmotivació, aïllament, abatiment, etc.

3. Quan en tinguem sospites, hem d’observar i actuar amb molta prudència i respecte cap a la víctima; si li preguntem directament, negarà la situació i es tancarà en banda, amb la qual cosa la problemàtica podria empitjorar.

4. Hem de fomentar una educació basada en la igualtat, el respecte a les diferències i la no-violència, des de les escoles, les famílies i la societat. També hem de condemnar els actes que vulneren la integritat de les persones, d’aquesta manera ensenyem als nens i a les nenes, possibles testimonis, a condemnar l’assetjament i no tolerar-lo.

 

Celia Rodríguez Ruiz

Psicóloga y Pedagoga

----

Foto © Ryan Tauss

Si t'interessen més articles subscriu-te al nostre butlletí mensual. > Subscriure'm <

Segueix-nos també en InstagramFacebookTwitter

< Torna al blog