CISTELLA (0) | 0 €
No hi ha quaderns en la cistella

Amb bona lletra

SHARE:
El fracàs escolar. 5 pautes per a afrontar-lo
11. Maig. 2016
El fracàs escolar. 5 pautes per a afrontar-lo

El fracàs escolar és una realitat cada vegada més freqüent a les nostres aules i centres escolars. Cada any hi ha molts estudiants que fracassen en els estudis sense que sembli haver-hi una recepta per a remeiar-ho; nens, nenes i adolescents amb múltiples assignatures suspenses que sovint han de repetir curs. El fracàs escolar es converteix en motiu de preocupació per a famílies que, a pesar dels seus esforços, acaren irremeiablement els suspensos dels seus fills i filles al final de cada avaluació. El fracàs escolar també és el gran repte al qual s’enfronten professorat i centres escolars cada any, i busquen la fórmula que posi fre a aquesta situació. 

El fracàs escolar

El fracàs escolar és un terme que fa referència a una situació de fracàs en l’àmbit acadèmic. Al·ludeix a la no-consecució dels objectius esperats al final de cada etapa educativa, cosa que suposa unes qualificacions acadèmiques dolentes i les conseqüències negatives consegüents, que comprenen des de la desmotivació, la manca d’interès, la baixa autoestima o la repetició fins a l’abandonament dels estudis.

Causes del fracàs escolar

El fracàs escolar no és nou; des de fa alguns anys és una realitat que es repeteix cada curs i que, per desgràcia, no aconseguim remetre. L’anàlisi de les causes d’aquest és un tema controvertit per al qual no sempre hi ha consens: des de postures que posen l’èmfasi en els estudiants, el professorat o el sistema educatiu, fins a d’altres que se centren en la societat, la família, els hàbits, les estratègies d’estudi, etc.

El fracàs escolar és una expressió que s’utilitza per a referir-se a un conjunt de casos que tenen en comú el baix rendiment acadèmic, però que en constitueixen un ampli conjunt. Tenint en compte això, és normal la controvèrsia pel que fa a les causes que l’originen, ja que cada cas de fracàs escolar és una realitat única i té unes causes específiques (estudiant, centre, família, societat, etc.). Per a cada cas hi ha un conjunt de factors que contribueixen que hi aparegui i s’hi mantingui. Per això, en lloc de buscar una causa, alguna cosa o algú a qui culpar, hem de centrar la nostra atenció a analitzar cada cas concret i oferir una resposta específica que abordi les causes concretes de cada situació de fracàs escolar.

La problemàtica del fracàs escolar

El fracàs escolar és una problemàtica greu que va molt més enllà dels suspensos i de no passar de curs. Té unes repercussions que poden afectar el benestar present i futur de l’alumne. Veiem-ne algunes de les conseqüències:

  • Els suspensos successius afecten l’autoconcepte de l’alumne i minen la seva autoestima.
  • És possible que es desenvolupi el que es coneix com a indefensió apresa; que l’alumne es percebi indefens, se senti impotent i no desenvolupi, per tant, una capacitat d’esforç per a aconseguir els seus objectius.
  • Finalment, pot donar lloc a l’abandonament dels estudis, a més de repercutir en els projectes futurs, acadèmics i no acadèmics de l’alumne.

Pautes per a fer front al fracàs escolar

Afrontar el fracàs escolar és una necessitat ineludible, un repte per a famílies, professorat, centres educatius i societat en general.

  • Fer front al fracàs escolar és un repte complicat, un procés que duu el seu temps, i és important tenir paciència i mantenir-nos constants. Es tracta d’un canvi radical i no s’aconseguirà en dos dies.
  • Per a fer-hi front és fonamental analitzar i estudiar cadascun dels casos al detall, ja que cada cas té una problemàtica única.
  • En línies generals, hem d’incidir en el següent:

1. El desenvolupament de tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge. De vegades, els estudiants dediquen temps a estudiar però no saben com fer-ho de manera efectiva. El desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre és fonamental.

2. Augmentar la motivació i l’interès dels alumnes: donar-los suport en els seus gustos i interessos, de manera que busquin la diversió i el gaudi en els processos d’aprenentatge i despertin la seva curiositat.

3. Descobrir l’estil d’aprenentatge característic de cadascú i permetre un aprenentatge basat en el seu estil propi. Cada persona aprèn d’una manera diferent, per això hem de facilitar un aprenentatge adaptat a cada estudiant a través d’activitats variades i racons d’aprenentatge.

4. Respectar el ritme d’aprenentatge de cadascú. El sistema educatiu ha de centrar la seva atenció en el procés de cada alumne i no en els resultats.

5. Implicar l’alumne en el seu propi aprenentatge i fer que en sigui protagonista, i només així aconseguirem un aprenentatge vertader.

  • Potser és el moment de canviar els sistemes tradicionals i desenvolupar un ensenyament més flexible, una educació més personalitzada que pugui donar resposta a tots els estudiants. 
< Torna al blog