CISTELLA (0) | 0 €
No hi ha quaderns en la cistella

Amb bona lletra

SHARE:
Les dificultats de lectoescriptura més comunes: com detectar-les i com tractar-les
16. Març. 2016
Les dificultats de lectoescriptura més comunes: com detectar-les i com tractar-les

La lectura i l’escriptura són processos que possibiliten i multipliquen la comunicació de les persones, ens obren les portes a coneixements i sabers múltiples i ens ofereixen l’entrada a un món màgic. Totes les persones tenim la capacitat d’aprendre a llegir i escriure; no obstant això, no són habilitats innates i sovint ens trobem amb dificultats en l’adquisició d’aquestes. Detectar aquestes dificultats des d’un primer moment i oferir-hi l’atenció adequada és tasca d’educadors i famílies. 

L’aprenentatge de la lectoescriptura

La lectoescriptura és un procés complex i requereix la construcció de coneixements i habilitats. Les característiques del desenvolupament de la lectoescriptura són les següents:

  • Requereix una maduresa neurobiològica. Cal que les estructures cerebrals responsables hagin assolit la maduresa adequada.
  • És un procés continu i gradual que requereix pràctica i ús.

Fases en el desenvolupament de la lectoescriptura

  1. En una primera fase es produeix el coneixement de les lletres, els sons, el símbol i les associacions i relacions entre ambdós. És un aprenentatge complex, ja que es requereix un domini de les representacions simbòliques i la consciència fonològica. Per a aprendre a llegir i a escriure, els nens i les nenes han d’associar un símbol arbitrari (la lletra) a un so determinat (el fonema).
  2. En una segona etapa, es produeix el desenvolupament de l’habilitat lectora i escrita, és a dir, la capacitat de transmetre i de comprendre informació, de comunicar-nos mitjançant la lectura i l’escriptura. Els processos de lectura i escriptura són molt més que conèixer les lletres i els sons. Es tracta de desxifrar el missatge que amaga el text llegit i de ser capaços de transmetre missatges mitjançant l’escriptura.

Processos que intervenen en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura

  • Processos perceptius. Es tracta d’aquelles operacions necessàries per a captar les lletres o els sons, sigui la percepció visual del llenguatge escrit o la percepció auditiva del llenguatge oral.
  • Processos lèxics. Aquest grup d’operacions fa referència als processos que es posen en marxa per a identificar les lletres.
  • Processos sintàctics. Les paraules no apareixen aïllades, sinó agrupades en una frase o text formant un missatge. Els processos sintàctics són aquells que ens permeten reconèixer les relacions entre les paraules o establir-les-hi.
  • Processos semàntics. Són els processos mentals que duem a terme per a donar un significat a cada paraula.
  • Processos ortogràfics. Són els processos encarregats d’escriure de manera adequada.
  • Memòria operativa. També és coneguda com a memòria de treball i es posa en marxa quan duem a terme una activitat concreta i ens permet no perdre el fil del que estem fent. Si cada vegada que llegim una paraula oblidàrem les anteriors, difícilment podríem comprendre el significat del text.
  • Una altra sèrie de processos de treball com ara la planificació, la síntesi, la realització de tasques, la revisió, etc.

Dificultats de lectoescriptura més comunes

L’adquisició i el domini de la lectoescriptura comporta un repte dur per a tots els infants i comporta un esforç, a més de dificultats. És molt important conèixer i tractar les dificultats, ja que poden interferir en l’aprenentatge de l’infant i tenir conseqüències importants. Les dificultats més comunes són les següents:

  • Dificultats habituals que impliquen un desfasament en el desenvolupament del procés:
  1. Retard lector. Es tracta d’una dificultat comuna, que implica un desfasament en el desenvolupament dels processos. Normalment, remet per si sola amb una mica d’estimulació i pràctica.
  2. Alteracions del ritme i prosòdia en la lectura en veu alta. Es tracta de lectura sense el to adequat, sovint es dóna la lectura sil·làbica. És molt comú en els infants que estan aprenent a llegir i sol desaparèixer a mesura que s’assoleix més domini en els processos.
  • Dificultats de tipus neurobiològic, derivades del funcionament cerebral:
  1. Dislèxia. És una dificultat d’aprenentatge específica i persistent. La federació mundial de neurobiologia defineix la dislèxia com un trastorn que es manifesta en dificultats per a aprendre a llegir amb els mitjans d’instrucció convencionals, amb un nivell de desenvolupament normal.
  2. Disortografia. Conjunt d’errors d’escriptura que afecten la paraula en si, l’ortografia i no el traçat d’aquesta.
  3. Disgrafia. Dificultat que afecta l’escriptura pel que fa al traçat, a la grafia.

Intervenció de les dificultats de lectoescriptura

  • Detecció precoç. Identificar la dificultat a temps és imprescindible per a fer-ne un bon pronòstic.
  • Les dificultats no són incapacitats i, per tant, cal estimular i fomentar el desenvolupament dels processos que són objecte de dificultats.
  • Comença el desenvolupament dels aprenentatges quan sigui el moment adequat, fer-ho abans de temps pot tenir efectes negatius.
  • Mira de dur un mètode on es desenvolupen i estimulen els diferents processos associats. És aconsellable treballar en el desenvolupament del coneixement de les lletres i les paraules i, alhora, dels significats del missatge.
  • Presta atenció a les dificultats específiques de cada un i els processos implicats per a reforçar-los.
  • Associa l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a la utilitat que tenen per a la vida real i el dia a dia.
  • Cerca lectures que els agradin.
  • Els jocs de lletres, com ara encreuats, sopes de lletres, etc. són un recurs de gran utilitat.

Celia Rodríguez Ruiz

Psicóloga y Pedagoga

--

Si t'interessen més articles subscriu-te al nostre butlletí mensual. > Subscriure'm <

Descobreix la col·lecció de Competència Lectora:

Síguenos también en InstagramFacebookTwitter

Segueix-nos també en InstagramFacebook i Twitter

< Torna al blog